Al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges Film Festival) d’enguany, una estrella inesperada ha acaparat l’atenció de la crítica i del públic. No és cap actor consagrat ni una promesa emergent: és Indy, un gos que ha commogut tothom amb la seva interpretació a la pel·lícula Good Boy.
La seva actuació ha estat tan impactant que molts assistents al festival han començat a demanar obertament una cosa poc habitual: que Indy, el gos actor, rebi una nominació a l’Oscar.
El fenomen d’Indy i la pel·lícula Good Boy
Enguany, Indy ha emergit com el protagonista caní per excel·lència al Festival de Sitges gràcies a la seva interpretació a Good Boy (2025), una pel·lícula de terror sobrenatural dirigida per Ben Leonberg. En aquesta cinta, la història es construeix des de la mirada del gos: l’Indy observa com el seu amo, en Todd, es trasllada amb ell a una antiga casa rural que havia pertangut a l’avi, ignorant els advertiments sobre la seva història embruixada. Aviat, el gos comença a percebre presències que l’ésser humà és incapaç de veure, i la seva lleialtat el porta a intentar protegir en Todd del perill invisible que amenaça la casa.
La singularitat de Good Boy rau en el fet que l’Indy no és un actor secundari: ocupa el centre narratiu. La pel·lícula es presenta gairebé íntegrament des del seu punt de vista, amb enquadraments a la seva alçada i amb l’ús de sons i ombres per crear tensió a partir del que ell experimenta. Aquest enfocament fa que la seva presència sigui molt més que la d’un simple acompanyant: es converteix en l’eix emocional i sensorial de la història.
L’actuació d’Indy ha estat descrita per crítics internacionals com a “precisa, expressiva i profundament emotiva”. En una carta oberta publicada per Variety, diversos membres de la indústria han demanat que l’Acadèmia consideri el seu paper, argumentant que la dedicació, l’expressivitat i la feina dels gossos actors mereixen el mateix reconeixement que la dels seus companys humans.
No seria la primera vegada que el públic exigeix justícia per als intèrprets de quatre potes. Al llarg de la història del cinema, molts gossos han marcat generacions senceres —de Rin Tin Tin a Uggie, el carismàtic Jack Russell de The Artist—, però poques vegades se’ls ha recompensat amb premis oficials. La reacció que ha despertat Indy reobre una vella conversa sobre la necessitat de reconèixer el talent animal a la pantalla gran.
Palm Dog Award: el reconeixement més icònic per als gossos actors
Tot i que els Oscars continuïn sense tenir una categoria per a animals, existeix un guardó que des de fa més de dues dècades honra els intèrprets canins: el Palm Dog Award.
Aquest premi es lliura cada any en el marc del Festival de Canes, i va néixer el 2001 gràcies a un grup de crítics internacionals encapçalats per Toby Rose. El seu objectiu: celebrar les interpretacions més destacades de gossos en pel·lícules projectades a Canes, sigui en papers principals, secundaris o fins i tot en animació.
El trofeu, una corretja de cuir gravada amb el nom del guanyador, s’ha convertit en un símbol d’afecte i respecte envers els companys peluts del cinema. Des de la seva creació, ha reconegut intèrprets tan memorables com Uggie a The Artist, Brandy a Érase una vez en... Hollywood o Messi, el border collie d’Anatomia d’una caiguda.
L’esperit dels Palm Dog Awards no és paròdic, sinó reivindicatiu. Reconeixen que darrere de cada gos en el cinema hi ha una feina d’entrenament, empatia i comunicació extraordinària. Un procés en què l’animal potser no “actua” en el sentit humà del terme, però sí que transmet emocions genuïnes, sincronitzades amb la història i amb l’equip humà que l’envolta.
Nellie: el cas més emotiu dels Palm Dog Awards
Un dels moments més recordats en la història dels Palm Dog Awards va ser el premi pòstum atorgat a Nellie, l’adorable bulldog que va protagonitzar Paterson (2016), de Jim Jarmusch.
Nellie va morir poc abans de l’estrena de la pel·lícula, i la seva interpretació, tan sensible i natural, va commoure tant el jurat com el públic. En la història, la gossa simbolitza la rutina, la tendresa i l’estabilitat emocional del protagonista, interpretat per Adam Driver.
El reconeixement pòstum es va convertir en un homenatge no només a Nellie, sinó a tots els gossos actors que, amb la seva presència silenciosa, aconsegueixen humanitzar les històries més complexes.
Els FIDOS Awards: els Oscars canins
L’èxit mediàtic dels Palm Dog Awards va inspirar la creació d’altres reconeixements similars, com els FIDOS Awards (Fido Dog Awards), entregats al Regne Unit.
Aquests premis, coneguts informalment com els “Oscars canins”, es van instaurar per ampliar el focus més enllà de Canes i celebrar els gossos en tota mena de produccions cinematogràfiques.
Els FIDOS inclouen categories com “Millor interpretació”, “Millor escena canina” o “Millor duet humà-gos”. Tot i tenir un to més humorístic, la seva intenció és seriosa: donar visibilitat als animals com a part essencial de la narrativa cinematogràfica.
Gràcies a aquests guardons, alguns gossos han assolit fama internacional, i s’ha obert un debat sobre el benestar animal durant els rodatges, promovent pràctiques més respectuoses i regulades dins la indústria audiovisual.
Un Oscar per a Indy? El debat continua obert
La nominació d’Indy, el gos actor, continua sent un desig més simbòlic que probable, però el debat ha transcendit el Festival de Sitges.
Crítics, entrenadors i cinèfils discuteixen si ha arribat el moment que la indústria reconegui oficialment la feina dels animals en el cinema. Encara que no puguin rebre un premi convencional, la seva aportació a la narrativa i a l’emoció de l’espectador és innegable.
En el cas de Good Boy, la interpretació d’Indy no només aporta realisme, sinó que també genera un contrast emocional poderós davant la tensió psicològica de la trama.
La seva mirada, els seus moviments i la seva energia aconsegueixen connectar amb el públic d’una manera que poques actuacions humanes aconsegueixen. Aquesta autenticitat és, potser, la raó principal per la qual tants espectadors i professionals reclamen que es valori la seva feina amb el mateix respecte que la de qualsevol actor.
Indy i el futur del reconeixement caní en el cinema
Més enllà de l’anècdota o del fenomen mediàtic, allò que Indy ha aconseguit a Sitges és obrir una conversa important: com mesurem l’art quan prové d’un ésser que no parla el nostre idioma, però comunica amb una puresa absoluta?
Els Palm Dog Awards i els FIDOS Awards continuaran fent la seva feina d’homenatjar els gossos actors, però la reacció global davant la interpretació d’Indy demostra que el públic està preparat per fer un pas més.
En un moment en què el cinema busca noves formes de connexió emocional, potser els animals són, una vegada més, el recordatori més honest del que significa actuar amb veritat.