🚚 ENVIAMENT DE FRANC 🚚

Fred en gossos: com els afecta l'hivern i com protegir-los

Gossos adaptats al fred

El fred altera la vida diària dels gossos: no és només una qüestió d’abric, sinó també de fisiologia, comportament i risc clínic. Entendre com actua el fred sobre l’organisme caní permet prendre decisions pràctiques i segures —des de la durada dels passejos fins a l’elecció d’un llit adequat— que redueixen la probabilitat d’hipotèrmia, congelacions i altres complicacions.


Com afecta el fred als gossos: mecanismes bàsics

Quan baixa la temperatura ambiental, el cos del gos activa mecanismes per conservar i generar calor. Entre les respostes més immediates hi ha la vasoconstricció perifèrica (els vasos sanguinis de les orelles, la cua i les extremitats s’estrenyen per reduir la pèrdua de calor) i el tremolor, que incrementa la despesa energètica per produir calor interna. També s’activen reserves metabòliques i es modifiquen processos hormonals que regulen l’equilibri energètic.

Aquestes respostes són adaptatives i funcionen bé en exposicions breus o moderades. Però si el fred es manté o és molt intens, l’animal pot esgotar-se energèticament, perdre la capacitat de mantenir la temperatura corporal i entrar en hipotèrmia. Clínicament, la hipotèrmia pot anar des del tremolor i la letargia (lleu) fins a la bradicàrdia, somnolència profunda i fallada orgànica (greu). A més, l’exposició prolongada a superfícies gelades o al vent i a la humitat augmenta el risc de congelació a les orelles, els coixinets i la cua.


Zones més vulnerables al fred en els gossos

Algunes parts del cos són especialment sensibles al fred:

  • Potes i espais interdigitals: contacte directe amb el gel, la sal desgelant i el risc que es formin boles de neu entre els dits.
  • Orelles i extremitats: tenen menys massa i un aïllament inferior.
  • Ventre i tòrax: en races de pit estret o de pèl curt, la cobertura és insuficient.
  • Nas i cua: en gossos petits o amb poc greix corporal s’escalfen amb dificultat i es refreden molt ràpidament en ambients humits o ventosos.

Per aquest motiu, és habitual trobar congelacions a les puntes de les orelles o als coixinets plantars després d’exposicions llargues sobre superfícies gelades.


Quins factors augmenten la vulnerabilitat al fred?

No tots els gossos reaccionen igual. Diversos factors incrementen la sensibilitat al fred:

  • Raça i tipus de pelatge: els gossos amb doble capa i pèl dens toleren millor el fred; els de pèl curt, braquicèfals o de mida toy són més vulnerables.
  • Edat i salut: cadells i geriàtrics tenen pitjor termogènesi; les malalties cròniques (hipotiroïdisme, cardiopaties) o la poca massa corporal també augmenten el risc.
  • Condició corporal: gossos desnodrits o amb poc greix perden calor més ràpidament.
  • Humitat, vent i temps d’exposició: la combinació d’humitat + vent multiplica la pèrdua de calor.
  • Activitat i alimentació: gossos molt inactius generen menys calor metabòlica; els que treballen en ambients freds poden necessitar més energia.


Exemple quotidià: un bulldog francès i un husky poden estar en la mateixa terrassa; el husky hi aguantarà hores, mentre que el bulldog patirà molt abans pel pèl curt i la seva predisposició respiratòria.

 

Gos-amb-fred

Signes de fred, de lleus a greus, que el cuidador ha de conèixer

Reconèixer els signes permet actuar a temps:

  • Fred lleu: tremolor persistent, postura encorbada, cerca de refugi, menys activitat.
  • Fred moderat: letargia, moviments maldestres, potes fredes, disminució de l’apetit.
  • Fred greu (hipotèrmia): col·lapse, respiració i pols lents, mucoses pàl·lides o blavoses, desorientació o pèrdua de consciència.
  • Senyal de congelació: pell blanquinosa, cerosa o molt freda al tacte a orelles, coixinets o cua.

Si se sospita d’hipotèrmia, és recomanable mesurar la temperatura rectal amb precaució (si se sap fer). Davant de lectures per sota dels 36–37 °C o de signes neurològics, cal acudir d’urgències al veterinari.


Prevenció pràctica davant del fred: a casa i al carrer

Les mesures preventives són efectives i, sovint, molt simples:

  • Limitar el temps a l’exterior: reduir la durada dels passejos en fred extrem; fer-los més sovint però més curts.
  • Roba i accessoris: abrics o jaquetes per a gossos de pèl curt, grans o amb poca massa corporal. Han de cobrir tòrax i abdomen.
  • Protecció de les potes: botins per evitar dany per sal, gel o abrasió; netejar i assecar les potes després del passeig.
  • Llits aïllants: llits elevats o amb vorera, mantes i evitar corrents d’aire en la zona de descans.
  • Assecat immediat: si es mullen, eixugar-los amb tovallola i assecador tebi per evitar la pèrdua de calor.
  • Ajust alimentari: en gossos exposats al fred o que incrementen l’activitat, pot ser necessari augmentar la ració calòrica (entre un 10% i fins a un 90% en casos extrems). Consultar sempre amb el veterinari o nutricionista.
  • Evitar rasurats complets a l’hivern: mantenir un cert llarg de pèl per conservar l’aïllament, retallant només el necessari per evitar boles de gel.

Consell pràctic: triar rutes sense bassals ni vent i portar una tovallola i una manta al cotxe per a emergències.


Primers auxilis domèstics davant de tremolors o hipotèrmia lleu pel fred

Si un gos tremola o presenta signes d’enfredorament moderat:

  • Portar-lo a un lloc càlid i sec (interior, vehicle).
  • Eixugar-lo i embolicar-lo amb mantes o tovalloles tèbies (no calentes).
  • Escalfament gradual: bosses d’aigua calenta embolicades o mantes elèctriques a baixa potència i sota supervisió. Evitar calor directa que pugui cremar o produir una vasodilatació brusca.
  • Oferir líquids tebis si està conscient (aigua o brou amb poca sal).
  • Mesurar la temperatura si es disposa de termòmetre i saber utilitzar-lo; ai actuar segons els valors indicats.
  • Contactar amb el veterinari si empitjora (pols o respiració anòmals, col·lapse, mucoses alterades).

No administrar medicació sense assessorament veterinari ni fer massatges vigorosos, que poden induir arrítmies en hipotèrmies severes.


Llista de control ràpida: què mirar i què fer

  • Raça/pelatge, edat i condició corporal?
  • Temps a l’exterior i condicions (vent/humitat)?
  • Tremolor, letargia, extremitats fredes?
  • Acció immediata: entrar a casa → assecar → embolicar → oferir líquid tebi → veterinari si empitjora.


Conclusió: prioritzar el benestar davant del fred

El fred en gossos és un repte estacional que combina fisiologia, conducta i mesures de prevenció. Amb accions senzilles —ajustar passejos, protegir les potes, utilitzar abric quan calgui, millorar el llit i ajustar la ració si cal— el risc de complicacions es redueix de manera dràstica. En cas de dubte, consultar un veterinari és sempre l’opció més segura; i davant de signes greus d’hipotèrmia, l’atenció urgent és imprescindible.

Des de FUD, recomanem observar el comportament i les condicions amb atenció i aplicar aquestes mesures adaptades a cada animal. Cuidar un gos a l’hivern és un acte de responsabilitat i afecte: el millor abric sempre serà la combinació de coneixement i sensibilitat cap a les seves necessitats.