Blog

Labrador Retriever: el gos que estirava el paper de vàter.

Written by Real Fud | 25/08/2025 13:58:58

El Labrador Retriever és una de les races de gos més populars arreu del món, sobretot a partir de mitjans dels 80, quan es va fer famosa gràcies a un espot publicitari, on un cadell estirava un rotlle de paper de vàter mentre enamorava a tots els espectadors. Conegut per la seva intel·ligència, lleialtat i caràcter afectuós, és un company ideal tant per a famílies amb nens com per a persones actives que busquen un gos enèrgic i obedient. En aquest article trobaràs una guia completa sobre el Labrador, des del seu origen fins als seus hàbits de cura, alimentació, exercici i salut.

 

 

Origen i història del Labrador Retriever

El Labrador té els seus orígens a l’illa de Terranova (Canadà), on era utilitzat pels pescadors locals per ajudar a recuperar xarxes i peixos. Més tard, la raça va ser refinada a Anglaterra durant el segle XIX, on es va consolidar com a gos de caça i cobrador.

Els retrievers —com el Labrador i el Golden Retriever— es van seleccionar per la seva capacitat de recuperar preses sense fer-les malbé, la qual cosa explica la seva boca suau i la seva gran predisposició a portar objectes.

Actualment, el Labrador no només és un gos de companyia excel·lent, sinó que també destaca en tasques com:

  • Gos guia per a persones amb discapacitat visual.

  • Gos de teràpia en hospitals i escoles.

  • Gos de rescat i detecció en cossos policials i d’emergències.

 

 

Característiques físiques del Labrador Retriever

El Labrador Retriever és un gos de mida mitjana-gran, robust i atlètic.

  • Alçada: entre 55 i 62 cm a la creu.

  • Pes: entre 25 i 36 kg, depenent del sexe i la constitució.

  • Pelatge: curt, dens i impermeable, ideal per a nedar.

  • Colors reconeguts: negre, groc (des del crema fins al daurat intens) i xocolata.

  • Cua: gruixuda i arrodonida, coneguda com a “cua de llúdriga”.

  • Esperança de vida: entre 10 i 13 anys.

El seu aspecte físic transmet força i agilitat, però també una expressió dolça i amable que reflecteix el seu temperament, que expliquem a continuació.

 

 

Caràcter i temperament del Labrador

Un dels motius pels quals el Labrador és tan popular és el seu caràcter equilibrat.

  • Afectuós i fidel: és un gos que gaudeix de la companyia de la seva família i s’adapta molt bé a la vida familiar.

  • Intel·ligent i obedient: aprèn amb facilitat, la qual cosa el converteix en un excel·lent candidat per a entrenament i treball.

  • Sociable: es porta bé amb nens, altres gossos i fins i tot amb gats si és socialitzat des de petit.

  • Actiu i juganer: necessita exercici diari i activitats que estimulin tant el cos com la ment.


Necessitats d’exercici del Labrador Retriever

El Labrador és un gos amb nivells d’energia elevats. Sense l’activitat adequada, pot desenvolupar problemes de comportament com excés de nervis o destrucció d’objectes.

Quanta activitat necessita?

  • Cadells: diverses sessions curtes de joc durant el dia.

  • Adults: mínim de 1-2 hores d’exercici diari.

  • Seniors: passejades més tranquil·les, adaptades a la seva edat.



Activitats ideals per a un Labrador:

  • Nedar: el seu esport favorit.

  • Curses i passejades llargues: perfectes per a persones esportistes.

  • Jocs de buscar i portar: reforcen el seu instint natural de cobrador.

  • Agility i obediència: estimulen la ment i el cos.

 

 

Alimentació del Labrador Retriever

El Labrador té tendència a guanyar pes amb facilitat, per això és fonamental controlar la seva dieta. Les recomanacions generals sobre com alimentar-lo són:

  • Aliment complet i equilibrat: formulat segons les necessitats del gos (cadell, adult o sènior).

  • Proteïnes d’alta qualitat: preferentment d’origen animal (pollastre, vedella, peix).

  • Evitar excés de greixos i hidrats de carboni: per prevenir obesitat.

  • Menjar en racions controlades: 2-3 menjars al dia, evitant deixar menjar sempre disponible.

També és recomanable afegir snacks saludables (pastanaga, poma sense llavors) i evitar aliments tòxics com la xocolata, el raïm o la ceba.

 

*Fotografia de Chevanon Photography

 

Salut i malalties comunes del Labrador Retriever

Encara que és una raça generalment sana, el Labrador pot ser propens a certes patologies hereditàries:

  • Displàsia de maluc i colze: molt freqüent en races grans.

  • Obesitat: el principal risc de salut en Labradors.

  • Problemes oculars: com atròfia progressiva de retina.

  • Otitis: a causa de les seves orelles caigudes i l'afició per nedar.

  • Problemes articulars: especialment en gossos d’edat avançada.



Consells de prevenció:

  • Fer visites veterinàries regulars.

  • Mantenir un pes saludable.

  • Administrar suplements per a articulacions si és recomanat.

  • Revisar i netejar les orelles sovint.

 

 

Educació i entrenament del Labrador

El Labrador destaca per la seva capacitat d’aprenentatge i la seva voluntat de complaure. No obstant això, és un gos molt actiu que necessita una educació ferma i constant.

 

Claus per a l’entrenament:

  • Socialització primerenca: acostumar-lo a persones, animals i entorns diversos des de cadell.

  • Reforç positiu: utilitzar premis i elogis.

  • Constància i paciència: les sessions han de ser curtes però freqüents.

  • Obediència bàsica: ordres com “seu”, “quiet”, “vine” són imprescindibles.

  • Evitar càstigs físics: poden generar ansietat i desconfiança.



Labrador Retriever i vida familiar

Un dels grans avantatges del Labrador és la seva compatibilitat amb la vida familiar.

  • Amb nens: és pacient i juganer, perfecte per créixer amb infants.

  • Amb altres animals: si està ben educat, conviu sense problemes amb gossos i gats.

  • En pisos: pot adaptar-s’hi sempre que tingui prou exercici.

  • En cases amb jardí: és l’entorn ideal, però cal recordar que necessita convivència amb la família i no pot viure aïllat.

 

 

Diferències entre Labrador i Golden Retriever

Moltes persones confonen el Labrador Retriever amb el Golden Retriever. Tot i ser similars, presenten diferències:

  • Pelatge: el Labrador té el pèl curt i dens, mentre que el Golden té el pèl llarg i ondulat.

  • Colors: el Labrador pot ser negre, groc o xocolata; el Golden només varia entre tons daurats i crema.

  • Temperament: tots dos són afectuosos, però el Labrador és lleugerament més actiu i menys dependent.

 

 

Consells abans d’adoptar un Labrador Retriever

Adoptar un Labrador és una decisió que cal prendre amb responsabilitat. Abans de fer-ho, tingues en compte:

  • Necessita temps i dedicació: passejades, jocs i entrenament diari.

  • Pot viure més de 10 anys: és un compromís a llarg termini.

  • Despeses veterinàries i alimentàries: cal preveure-les.

  • Necessitat d’espai i activitat: no és un gos apte per a persones sedentàries.

 

 

Curiositats sobre el Labrador Retriever

  • És la raça més popular als Estats Units i al Regne Unit des de fa dècades.

  • Té una gran passió per l’aigua: el seu pelatge impermeable i la cua de llúdriga l’ajuden a nedar.

  • És un dels gossos més utilitzats com a gos guia per la seva paciència i intel·ligència.

  • Té un dels millors olfactes canins, capaç de detectar substàncies mínimes.

 

 

Conclusió

El Labrador Retriever és molt més que un gos bonic i popular: és un company lleial, actiu i intel·ligent que pot omplir de felicitat qualsevol llar. Però també és una raça que necessita exercici, educació i cura constant per mantenir-se equilibrada i saludable.

Si estàs pensant en tenir un gos Labrador, prepara’t per gaudir d’anys d’afecte, companyonia i moments inoblidables. Amb la dedicació adequada, el Labrador es convertirà en un membre inseparable de la família.

I com sempre, si el compres busca un criador de confiança, i valora'n també l'adopció.

 

*La fotografia principal és de Blue Bird